MENU
/macchina

I trì butùn d’azzal dei mudandùn del Rènzu

CRONACA - 28 11 2022 - Ezio (Méngu)

CONDIVIDI

/copertina

Ricordate? Quando sbarcò a Itaca aiutato da Atena, Odisseo chiese a Eumeo, di ospitalo a casa sua  come mendicante. Poco dopo rivelò chi veramente era a Telemaco e a Eumeo e si recò alla reggia facendosi credere mendicante. I proci, pretendenti di Penelope lo schermirono facendolo passare come incapace e plebeo. Penelope aveva fatto una promessa ai suoi pretendenti. Aveva promesso di consegnarsi sposa solo a colui che sarebbe riuscito a far scoccare una freccia dell’arco di suo marito, ormai credito morto, facendola passare per le fessure di dodici scuri allineate. Odisseo, il mendicante chiese di poter partecipare alla gara. Nessuno dei pretendenti riuscì. Venne la volta di Odisseo, che riuscì perfettamente nell’impresa. A questo punto si compì la vendetta con Eumeo, Filezio e il figlio e uccisero tutti i pretendenti a colpi d’arco.  Euriclea andò a chiamare Penelope per dirle che Odisseo non era morto . Penelope non gli credette, e così pensò di sottoporlo alla prova del Talamò Nuziale. Gli disse che l’avrebbe sposato se avesse potuto spostare il suo Talamo  Nuziale. Odisseo, avendo intagliato il talamo in un ulivo , disse che non poteva spostarlo dalla stanza dove l’aveva intagliato: Penelope riconobbe così il marito e lo strinse forte singhiozzando.

 

Orbene anche da noi in Tirano abbiamo avuto il “nostro" Odisseo. Quel giovane si chiamava Renzo, detto il picasüsut. La sua arma non fu l’arco ma furono i suoi mutandoni con tre bottoni di acciaio. Renzo per mantenere con agiatezza la sua bella moglie dovette emigrare in Australia e per vent’anni lavorò nelle miniere d’oro, nè vide alcuna ragazza, non potè nemmeno più dare sue notizie. Poi tornò a Tirano e quando tornò , tornò con una “ cavagna” carica di marenghini. Sua moglie, la bella Marilena, lo aspettò per tutto quel tempo malgrado fosse corteggiata da tre pretendenti che volevano sposarla. Lei però aveva sempre tenuto nel cuore il suo Renzo e, come un oracolo anche i suoi mutandoni e ………   ( chi leggerà la storia capirà e , io credo, verserà una lacrima di commozione )

I trì butùn d’azzal dei mudandùn del Rènzu

L'è 'na vègia stòria de cör, ànzi pü che de cör l'è de müdandùn.

Sa legéva iscì sül verbàl del carabinier.

 

"Toni detto “ 'l zìfula “ Luigi detto “ 'l pàsula”, Luciano detto “l' frìtula” stramazzarono al suolo colpiti in piena fronte dai bottoni esplosi da un ordigno non meglio identificato sito nei mutandoni di Renzo detto” picasüsùt “.

 

Va la cünti se gh'ìi de pü de desdòt agn sedenò stupìf i urègi.

'N cuntràda de S. Maria 'l gh'éra 'na ràisa de num Mariléna che l'èra bèla cùma 'na càbra giuàna cun 'l pècc stagn e rudùnt.

Che bèla cabrèta! Nègra de cavèi, òlta, öcc celést, la cantàva cùma 'n usignöl àla bunùra.

 

Quànti bràghi i sa sguaràa i matèi de S. Maria e dé Porta Milanésa par rampegà sü 'n chèl fìch ilò sùta la so finèstra de cüsìna.

Negùt de fa, lée la saràva l'antùn, i matèi i raspàva cùma gat 'n amùr ma i restàva sémpru seràa de fo.

Apèna lüü, 'l Rénzu “ picasüsùt “ a füria de rusegàs la pàta sü par 'l fìch , la podüü fas dèbrì l'antùn, sultà int de int e fach dì "nò dài, nò dai” àla béla Mariléna!!

 

Che cavàl de ràza! Grant bèl matèl, négru de cavèi, olt, öcc celèst amò pü celèst dèla Mariléna .

A culp de rampegàdi sü 'l fìch la cunquistàa la ràisa e i la maridàda.

'L ma piaserés div che "vissero felici e contenti" ma l'è mìga iscì.

Alùra a Tiràn 'l gh'èra miséria, a èss bèi cùma 'l Rénzu e la Mariléna l'èra amò pégiu parchè dàla belèza 'na òlta sa maiàva giù nigùt, adès parò l'è pü iscì

.

Fàtu sta che 'l Rénzu” picasüsùt”  la duvüü, par mantegnì la bèla Mariléna, ciapà sü la valìs e 'ndà luntàn par fa furtüna.

Chilò 'l rüa 'l bèl.

Cùma spudéva lasà deperlée 'na bèla spusìna par agn e agn?

Cùma spudèva lasàla 'n cuntràda de S. Maria e Porta Milanésa cun chèi ganivèi che gh'èra 'n gìru?

 

L'éra l'ültìma nocc prìma de partì!

'L Rènzu l'éra ilò 'n müdandùn apröf al lècc, i trìi butùn d'azzàl i lusìva cùma öcc de gàt, quànda 'l ga vegnüü l'ispiraziùn.

'L ga dicc àla Mariléna "Càra stèla, dumàa müdéroo 'n Ustràlia par fa furtüna, ta purteròo tancc marénch par fat viv cùma 'na sciùra parò ti ta ghéé de mantegnì 'na prumèsa."

E lée: "cünta Rènzu, cünta che 'ntant tròo fo 'l camisùn."

E 'l Rénzu: "Ta làsi chilò i mée müdandùn de làna, tàl sée bée che sü la pàta 'l gh'è trìi butùn d'azzàl e che apèna mì pödi desbutunài sènsa ciapà li màa quànda ti ta mùset 'na canavèla.

 

Se pasàa i dés agn ta mée pü sentüü, alùra ta puderèe rimaridàs cun chèl che 'l ga rüerà a tirà sü i mée müdandùn e sbutunài sénsa màa cùma fòo mì. Chèl 'l sarà 'l tò um!"

La Mariléna la ga prumès de sì e 'ntànt la tiràa sü 'l camisùn, la musàa la canavèla e al Rénzu 'l ga sparàa fo amò i butùn d’azzal e bunanòcc sunadüü.

 

La dumàa 'l Rénzu picasüsùt l'è partìi.

Par dùu u trìi agn la scricc e po sa la pü sentüü.

Vu dicc che 'n dèla cuntràda de S.Maria e de Porta Milanésa 'l gh'èra bèi marcantòni e iscì 'l fich dela bèla Mariléna l'éra sémpru  cargàa de ganivèi che i vulèva sultàch int dala finèstra, ma chèi scimmiòt i iéra sémpru ciavàa de fo.

 

Iscì 'l Tòni dicc 'l zìfula , 'l Lüis dicc “ 'l pàsula”, Luciànu dicc “ 'l frìtula”  ièra vegnüü i pretendént dèla Mariléna.

L'éra pasàa dès agn e sicùma ièra vegnüü a savè la stòria dei müdandùn del Rénzu e dèla canavèla dèla Mariléna chèi trìi balabiùt i speciàva che i füss metüü àla prüa.

 

'Na sìra , dòpu vint’àgn,  svét sultà giù del trènu ün cun 'na bàrba lùnga e négra, malsagumàa, cun 'n capelàsc de pèl e cargàa de ‘na sedèla de ram ràsa de marenghèt d'or.

Sénsa dì bèe 'l sa 'nviàa sü par vìa S.Maria.

L'éra nocc, rüàa sü al büi la vedüü chèi trìi sabblòt sü 'l fìch dela Mariléna cùma trìi corv che i speciàva l'imbecàda.

 

'L furestée, cunusüü chèi trìi, la màaia la föia e cun bèli manéri la dicc "Galüp, sultìi giù del fich parchè ànca mì vòli la Mariléna véduva del por Rénzu picasüsùt .

Dumandùmach àla ràisa se 'n pö fa la prùa dei müdandùn par vedè se ün de nòtri 'l pöl maridàla."

 

La Mariléna l'éra sémpru 'n stànsa che la caragnàva dì e nocc.

Chèla sìra i 'nampudèva pü de patì e iscì la tiraàa fo i müdandùn del so Rénzu e la dicc "prùìi, matèi, chèl che 'l ga rüa a desbutunà i butùn d'azzàl sénsa li màa quàndu museròo la canavèla chèl 'l sarà 'l mè um, iscì ‘l méra dicc 'l mè por Rénzu"

 

La tacàa 'l Tòni “ zìfula “ ma sicùma 'l gh'èra bàga 'l ga rüàa apèna a tirài fìna sùra metà bògia, po la prüàa 'l Lüis “ pàsula”  che 'l sa rampinàa int la pelèca  dèli bàli e la tracc 'n vérs, la prüàa Luciànu “ frìtula”  ma 'l ga mìga rüàa a butunà la pàta parchè i so dìi iéra trop gross.

L'è stacc la òlta de chèl furestée malsagumàa e cun la bàrba lùnga.

 

Vèrgini!! L'è stacc pü svèlt del Duménic, quèl che i l'éra catàa cul 'l cül biùt 'n del camp de sörgu cun la Rüsìna.

La tiràa su i müdandùn, la butunàa e la butunèra cun la mòsa de 'n Munsignùr, e 'l sa picàa sü l'aténti.

I trìi balabiùt iè restàa ilò 'mpapinàa cun li màa a cazzèt sùli vergògni.

La prüa l'èra gnamò finìda.

 

La Mariléna la ulsàa, cùma la fasèva cu 'l so por Rènzu 'n pit 'l scusàl e la musàa la canavèla.

Che culp , matèi!

I trìi butùn d'azzàl dei  müdandùn iè sparàa fo cùma schègi e ià sfendüü la cràpa dei trìi babalabiut che cun 'n ràntùl ià mulàa i àmuli.

La Mariléna, la picàa fo 'n gìgul cùma quèl dèla prìma nocc e vedüü l'urdìgn la ricunusüü 'l so Rénzu.

 

La fèmna la lüciàva cun i dìi avèrt sùra i öcc e 'ntànt la vardàva ànca la sedèla cun i marenghèt.

'L Rènzu “picasusùt”  l'éra ilò cun la pàta sbarlatàda che la fümava e cun öcc fughént 'l fìsàva la canavèla dèla Mariléna e poo…..

Adès sì che va diseròo che "vissero felici e contenti."

 

Parò viòtri che gh'ìi de pü de desdòtt agn e i mìga stupàa i urègi gh'ìi de savè la muràl: 'l cünta de pü musà 'n toch de canavèla e 'n par de müdandùn che trìi avucàt par fat fo li vòsi rasùn.

 

Ai nòs témp però l’è pü iscì, perché ‘l gh’è tròpa ròba ‘n vedrina !!

 

Ezio (Méngu)

LASCIA UN COMMENTO:

DEVI ESSERE REGISTRATO PER POTER COMMENTARE LA NOTIZIA! EFFETTUA IL LOGIN O REGISTRATI.

0 COMMENTI